Els contes sistèmics: una eina per créixer i connectar

A la meva pràctica professional, utilitzo contes sistèmics com a recurs per acompanyar infants, joves i adults en els seus processos personals i relacionals.

Què és un conte sistèmic?

Un conte sistèmic és més que una història amb un inici i un final. Cada part del relat —els personatges, el conflicte, el camí de transformació i el desenllaç— simbolitza aspectes de les nostres relacions i vincles familiars, socials o personals.

Tal com assenyalava Erik Erikson, “la narració de contes ajuda els infants a processar els seus temors i desitjos més profunds, donant-los l’oportunitat de resoldre conflictes emocionals a través de la ficció.”

Característiques dels contes 

Els contes tenen unes característiques pròpies:

• Simbòlics i metafòrics: connecten amb l’inconscient i amb els arquetips universals. Ja ho destacava Carl Jung, quan afirmava que “els mites i els contes de fades parlen del que està ocult a la consciència i mostren els camins cap a l’inconscient col·lectiu.”

• Oberts i flexibles: no sempre tenen un final tancat, sinó que conviden a la reflexió i a noves possibilitats.

• Ressonants: permeten que cada participant s’hi identifiqui i prengui el que necessita.

• Integradors: donen veu a allò exclòs o oblidat dins del sistema.

• Transformadors: obren la porta al canvi i a nous equilibris.

Com escullo els personatges?

Els personatges són fonamentals, ja que determinen el nivell d’identificació dels participants.

Segueixo sovint un escala d’identificació:

• Humans (propers a l’edat o la situació del participant).

• Éssers màgics (que donen llibertat simbòlica i creativa).

• Animals (amb trets que representen emocions o rols).

• Objectes (quan cal treballar d’una manera més indirecta).

Això permet que cada persona trobi el seu lloc dins del relat i se senti segura per expressar-se.

Tipologies de contes sistèmics

A la meva pràctica, he creat una classificació pròpia segons l’objectiu del treball:

• Contes per integrar la realitat: descriuen situacions similars a les viscudes, ajudant a donar sentit i a normalitzar experiències.

• Contes amb imatges de solució: presenten conflictes i exploren alternatives, oferint recursos simbòlics.

• Contes de recollida d’informació: permeten accedir a emocions i pensaments de manera indirecta.

Aquí ressona el pensament de Michael White i David Epston, creadors de la teràpia narrativa: “les persones es defineixen per les històries que expliquen sobre elles mateixes, i aquestes històries poden ser reescrites per transformar la realitat.”

Els temes sistèmics que es poden treballar

Els contes sistèmics obren la porta a tractar qüestions profundes d’una manera simbòlica i segura, com ara:

• La pertinença i el sentiment de formar part.

• Les pèrdues i els processos de dol.

• Les separacions i els nous vincles.

• Els límits i el respecte mutu.

• Les lleialtats invisibles.

• La recerca del propi lloc dins del sistema.

Com afirmava Bruno Bettelheim, “els contes de fades ajuden els nens a entendre el seu lloc al món, proporcionant-los l’oportunitat de resoldre conflictes emocionals interns.”

Diferents formes de creació de contes

Els contes sistèmics poden sorgir de diverses maneres:

• Contes ja existents: històries tradicionals o literàries que adapto al context.

• Contes creats pels participants: obren un espai d’expressió i creativitat. Tal com recordava Maria Montessori, “l’educació no és alguna cosa que el mestre fa pels nens, és alguna cosa que el mestre fa amb els nens.”

• Contes creats per mi: relats dissenyats a mida per a una situació concreta.

Alguns contes sistèmics que utilitzo

• El tren de les aventures: per donar la benvinguda a un grup.

• La tortuga a qui se li separen els pares: per acompanyar infants en processos de reconstrucció familiar.

• El llop blanc i el llop negre: per treballar la dualitat interna i la gestió emocional.

Un camí compartit

Cada conte és un viatge que convida a mirar amb nous ulls, a reconciliar-se amb allò que estava pendent i a obrir la porta a noves possibilitats.

Quan treballem amb contes sistèmics, no només narrem històries: obrim camins de creixement personal i relacional per a petits i grans.