A partir de la mirada de Rebeca Wild, s’explora la importància dels entorns adequats, el paper de la persona adulta i la necessitat de posar límits clars, amorosos i respectuosos.
Aquest article parla dels canvis des d’una mirada sistèmica: posar paraules al que sentim, reconèixer les lleialtats, integrar les parts de la nostra història i acompanyar infants i persones adultes amb més calma i coherència.
L’autoestima també es construeix quan ens escoltem, ens donem valor i reconeixem el nostre lloc. Aquest article proposa mirar l’autoestima des de la pedagogia sistèmica.
Parla de tres idees clau: el marge d’acció està en mi, l’espai que es crea entre les persones i la importància d’ampliar la mirada per respondre amb més consciència i responsabilitat.
Els contes poden ser molt més que històries: poden obrir espais d’expressió, comprensió i transformació. Aquest article explica com els contes sistèmics ajuden a treballar vincles, emocions, llocs, lleialtats i processos personals.
També presenta diferents tipus de contes sistèmics i mostra com el relat simbòlic pot ajudar infants, joves, persones adultes i famílies a mirar amb nous ulls allò que viuen.
Una reflexió sobre com treballar la culpa a través dels rols Pare, Adult i Nen de l’Anàlisi Transaccional, per comprendre els diàlegs interns i prendre decisions amb més calma.
Una reflexió sobre com el triangle dramàtic de Karpman i el triangle de Choy poden ajudar-nos a comprendre patrons relacionals i transformar-los des de la vivència, la Gestalt i la mirada sistèmica.
El joc és una eina d’expressió emocional, regulació i vincle. Idees per acompanyar el joc corporal i simbòlic a casa amb límits clars i seguretat.