Acompanyar els canvis 

Al llarg de la vida, les persones vivim diversos canvis. Aquests tenen dos grans moviments: deixar anar allò que ja no ens serveix i acollir alguna cosa nova. Pots reflexionar sobre com et relaciones amb els canvis: ets una persona que està en constant transformació o, al contrari, prefereixes mantenir-te estable?

El meu acompanyament no es tracta de jutjar si una actitud és millor o pitjor que l’altra, sinó de poder observar com ho fem i oferir eines per decidir quan i com volem canviar.

A més de ser una dinàmica constant, hi ha moments especialment proclius al canvi: els inicis de curs, els canvis de feina, l’arribada o marxa d’algú de la família… Els canvis formen part de la vida, i tant infants com persones adultes podem sentir por, inseguretat o nostàlgia davant d’ells.

Aquest article parla dels canvis des d’una mirada sistèmica i utilitza els contes com a recurs per posar paraules al que passa, integrar totes les parts de la nostra vida i oferir eines per acompanyar els infants (i també a nosaltres mateixos) en aquests moments.

Canvis desitjats i canvis imposats

Podem parlar de dues grans tipologies de canvis:

1. Canvis decidits des de dins: són els canvis que la pròpia persona decideix. Sovint hi ha una construcció interna que dóna solidesa al canvi. Altres vegades, com que és la pròpia persona qui decideix, poden aparèixer sentiments de remordiment.
   
   

2. Canvis decidits des de fora: són els canvis que venen de fora, que semblen imposats per circumstàncies externes. Això pot fer que ens sentim víctimes, però també és una oportunitat per empoderar-nos, buscar recursos i convertir-nos en protagonistes de la nostra vida.
   
   

Aquests exemples ens recorden que no tots els canvis són desitjats ni motivats per nosaltres mateixos. Podem sentir por de perdre el lloc segur i conegut o d’haver de ser acceptats en un nou entorn. Tot i això, sempre hi ha opcions per decidir com viure el canvi: donar lloc al que ja hem viscut, agafar tot allò nutritiu i obrir-nos al nou camí amb l’aprenentatge disponible.

Una mirada sistèmica

La pedagogia sistèmica ens ofereix recursos clau per viure els canvis amb més tranquil·litat:

• Expressar el que sentim sense jutjar-nos.
  
  

• Integrar totes les parts de la nostra història dins del nostre cor, per no sentir-nos dividits ni deslleials amb cap part de nosaltres mateixos.
  
  

• Reconèixer les lleialtats, especialment quan els canvis impliquen abandonar o deixar enrere espais i relacions importants.
  
  

Quan una persona marxa d’un lloc de feina o d’un curs, per exemple, podem recordar-li que sempre formarà part d’aquella comunitat i que tots els aprenentatges i relacions l’acompanyaran on vagi. Si es tracta d’un canvi de país, reconèixer que l’infant pot portar amb si dues cultures, dues llengües o dues identitats ajuda a no sentir-se obligat a triar entre elles.

Conclusió

Els canvis poden generar incertesa, però amb una mirada sistèmica podem:

• Posar paraules a les emocions.
  
  

• Reconèixer totes les parts de la nostra història.
  
  

• Acompanyar els infants i nosaltres mateixos amb afecte i coherència.
  
  

D’aquesta manera, cada canvi es converteix en una oportunitat d’aprenentatge, creixement i integració.