Connectar amb nosaltres mateixos :

Algunes persones m’heu preguntat sovint sobre l’autoestima. Per a mi, una part molt important de l’autoestima es construeix quan ens escoltem a nosaltres mateixos, quan ens donem valor i ens veiem com a persones capaces i amb dret a existir i ocupar el nostre lloc.

La pedagogia sistèmica ens ofereix eines per connectar amb nosaltres mateixos i veure quines accions depenen de nosaltres en les diferents relacions i situacions que vivim. Avui m’agradaria introduir tres conceptes sistèmics clau:

1. El marge d’acció està en mi.
   
   

2. L’espai que es crea entre les persones.
   
   

3. L’ampliació de la mirada.
   
   

El marge d’acció està en mi

Quan dic que “el marge d’acció està en mi” vull destacar que, des de la mirada sistèmica, podem:

• Acompanyar les persones a veure més opcions.
  
  

• Animar-les a buscar solucions.
  
  

• Mostrar possibilitats.
  
  

Però, al final, és la pròpia persona qui ha de sentir quin és el seu lloc a la vida. Els referents adults podem donar idees, però fins que l’altra persona no descobreix la seva pròpia resposta, no hi pot haver satisfacció real.

Moltes vegades ens frustrem perquè volem que els altres canviïn per sentir-nos millor, o culpabilitzem els altres del que passa. Des de la sistèmica, l’única persona que realment podem moure som nosaltres mateixos. És una pedagogia de l’empoderament que ens ajuda a connectar amb les nostres pròpies possibilitats.

Això no vol dir que no puguem posar límits, demanar coses o dir que no. Però ho fem des d’un lloc ordenat, conscient del que volem i del que podem demanar a l’altra persona. Avui l’objectiu és recordar que jo puc decidir i sóc creador del meu lloc en el sistema. Quan alguna cosa no funciona, la sistèmica ens ajuda a veure quin moviment podem fer nosaltres per encaminar una solució.

L’espai que es crea entre les persones

La pedagogia sistèmica no se centra en si una persona ho fa bé o malament. Observa l’espai que sorgeix entre les persones, on cadascú hi deixa la seva part i on es construeix la relació.

Per exemple, en un dels contes que he elaborat, l’Aimar no decideix què necessiten les persones. Escolta, pregunta i proposa idees. Sovint intentem resoldre les coses des del nostre punt de vista sense preguntar què necessita realment l’altra persona. La mirada sistèmica ens convida a observar l’espai relacional i comprendre què passa entre nosaltres.

Ampliar la mirada

Ampliar la mirada implica:

1. Describir el que hi ha sense jutjar ni interpretar.
   
   

2. Posar paraules al que veiem, identificant fets més que opinions.
   
   

3. Preguntar què necessita l’altra persona i oferir opcions o propostes des d’aquesta comprensió.
   
   

Amb aquesta mirada, podem aprendre a respondre amb claredat i empatia: “Què necessites?” o “Et proposo…”, reconeixent la realitat i les possibilitats de l’altre. Sovint, com m’ha passat, ens sorprenem de com de senzill pot ser trobar solucions quan mirem amb atenció i sense pressa.

Conclusió:

Connectar amb nosaltres mateixos és la clau per créixer i actuar amb autonomia i responsabilitat. La pedagogia sistèmica ens recorda que:

• El marge d’acció està en nosaltres.
  
  

• Les relacions es construeixen en l’espai que compartim amb els altres.
  
  

• Ampliar la mirada ens ajuda a comprendre millor les situacions i oferir respostes més coherents.
  
  

Així, l’autoestima es nodreix de la nostra capacitat d’escoltar-nos, reconèixer el nostre lloc i participar activament en la construcció de la vida que volem.